dilluns, 29 de setembre de 2008

LLIBRES: "Jonathan Strange & Mr. Norrell". Harry Potter era un passarell


Vaig veure aquest llibre per primer cop en una parada d'autobús, i se'l estava llegint una senyora d'uns quaranta anys que normalment baixava a Esparreguera. Des del primer moment em va atreure l'atenció, no sé si pel nom i el disseny de les lletres, per lo doble que era o pel dibuix del corb, sol, allà a la portada.
Buff, es tracta d'un llibre immens. Potser pel seu propi ritme d'altibaixos, perquè -com una muntanya russa- l'autora Sussana Clarke es detura en detalls que ens semblen nimis i que després tenen una importància enorme. La gran bondat del llibre és la seva assimetria acollonant, i al mateix temps la naturalitat amb que Clarke la condueix. Els dos protagonistes també són la nit i el dia: Norrell, un mag xaruc, aplicat inelegant i histèric; Strange, un mag arrogant, arrogant, arrogant... i a part d'arrogant, educat, atractiu i audaç en extrem. El llibre arrenca amb el primer, que és el primer mag en segles a Anglaterra que pot fer màgia efectiva, i això, a principis de segle XIX ho aprofita la Corona per lluitar contra Napoleó.
Norrell no és l'únic mag d'Anglaterra, ja que segons una vella profecia n'hi ha d'haver dos. L'altre apareix 200 pàgines més tard, Jonathan Strange, que es vol fer un lloc al món de la màgia i, amb el seu talent innat, es converteix en alumne de Norrell. Clarke retrata ambdós homes enmig d'una opulenta societat anglesa rendida al seu talent, envoltats de familiars (Strange s'ha casat recentment), amics, coneguts, criats, polítics i enemics. De la crònica social semi-Jean Austen de les primeres 400 ó 500 pàgines es passa a un tombant dramàtic, fosquíssim, en les darreres 300. Strange s'obsessiona amb un rei mag d'Anglaterra del Nord, i amb això per les fades i la màgia negra; Norrell es nega a ensenyar-li els llibres que té sobre això i parteixen peres. El que no diu Norrell és que ell també va convocar una fada, o sigui màgia negra per ressuscitar una donzella. I aquesta fada...
En resum, un llibre immens, ple d'una imaginació inesgotable, fecunda, amb uns girs argumentals impactants i esglaiadors. L'humor que destil·la, genial, però tan negre, em preocupa sincerament que no quedi degudament reflectit a la pel·lícula que fa anys que anuncien i que havien d'estrenar aquest 2008 (i que si aquest any no té 24 mesos) i que ara ja seria miracle que s'estrenés el 2009.

Cap comentari: