PEPE...
Tu, un perico el qual sense el teu nom aquest petit somni fumeta que es diu Calaiaia no seria el mateix (per la cançoneta i més), ens vas decidir abandonar. Has durat menys que Àustria a l'Eurocopa, però més que els peixos del Pere-Jaume i la Marta (ai las!, ni temps vam tenir de nomenar-los).
Fora bromes, poc després d'un dia molt feliç, en va venir un altre que ens va col
pir una mica. Una petita representació va anar a enterrar el perico a Calaiaia (on sinó?), i l'endemà ens vam tornar a trobar per compartir coses sobre el casament i fer un petithomenatge al Pepe. Vam veure part dels vídeos de la boda i ens vam acabar les comtesses que vam comprar el Pere-Jaume, la Flor, el francès aquell que no recordo el nom i només recordo la trompa que va agafar, i jo. Aprofito per recordar que després d'empassar-se coses d'aquestes, cal rentar-se les dents.
Heus aquí més fotos de la boda (ara sí, ja hi sortim tots, Nuska), de l'enterrament del Pep
e (esperem que la Sònia el sobrevisqui molt de temps) i dels actes socials de l'aniversari de la Nana. L'estampa del Pin, l'Àngel i el Xavi serveix per reproduir quelcom que la meva càmera no va poder capturar a la boda (no especifiquem els motius).Un petó a tooooooots.
