dimecres, 30 de gener de 2008

SÈRIES: "Ironside", cadires de rodes a l'Amèrica setantera


Hoooooooooola. 'Nem avui a parlar d'una sèrie que mirava jo les tardes dels dies de cada dia en els meus anys universitaris, quan em dedicava a fer el dropo al sofà després d'un matí fent el dropo a la classe de l'Autònoma.

Ironside pot sonar perfectament a relíquia del passat per molts. No és per menys, ja que TV3 la va emetre quan portava ja els seus 20 anyets en conserva, però sigui com sigui, quedarà en la nostra memòria com tot un referent en la narració policíaca clàssica. La cosa va de l'inspector Robert Ironside, que és tirotejat i queda paralític. Però això deturarà al nostre home? Nuoooó (queda més convicent així que amb un "no"). Des d'ara, es rodejarà d'un equip de col·laboradors: el sargent Ed Brown, la polícia Eve Whitfield i el delinqüent reinserit Mark Sanger. En altres paraules, el blanc, la dona i el negre. Sí, un clàssic.

Interpretava el protagonista Raymond Burr, o sigui, Perry Mason. Anteriorment a ser conegut com a l'advocat-que-ho-arregla-tot, Burr havia fet papers de dolent de sèrie B, però fer del defensor de la justícia li va valdre la fama i també el passaport per fer anys més tard, de 1968 a 1975, aquesta sèrie.

"Ironside" no és tan mítica com Perry Mason, però sens dubte, s'ha fet un raconet en el nostre cor. El seu gran actiu, a part de la classicitat del relat criminal i de la investigació, és la seva reproducció d'una estètica concreta de l'Amèrica dels anys 70. La mateixa Amèrica, o molt similar, que hem vist a la recent "American Gangster" de Ridley Scott. Ambientada a San Francisco, a la costa Oest dels Estats Units, "Ironside" ens mostra -més enllà de les seves distretes trames criminals- un país agitat en plena transformació social. D'"Ironside" ens quedarà la seva narració trepidant, però també