diumenge, 9 de novembre de 2008

"El mirall", respirant bon rotllo (malson a plena llum del dia, bé, era entrat el vespre)


Benvolguts Carmen, Jordi i Maria José,

el passat dissabte dia 8 de novembre vam anar a veure "El mirall", com que sóc l'únic que va deduir el final 'teletubbie', es va decidir que ho preguntaríem de primera mà.

Es tracta d'un telefilm d'aquests que fan una mica de por, del minyó aquest que dirigeix l'Internado, Àlex Sampayo (de 'sant' ben poc, quines gracietes). Anem a pams... a la penúltima escena el mamarratxo aquell de la barba la va a matar... aleshores... es trenca el mirall, ella es gira i crida i...

a) El mirall s'ha empassat a Leticia Dolera i per això no va venir a veure la peli a Igualada. Un dels bitxus de dins s'apodera del seu cos

b) El mirall s'empassa la meitat psicòtica i insegura de Leticia Dolera i queda la part guai, segura de si mateixa, de anem-nos a emborratxar a l'Up&Down

c) Vam ser víctimes d'una Il·lusió Diabòlica, estàvem desgranant teories sobre la mobilitat del llavi superior de l'Aznar i ens va semblar que havíem vist una pel·lícula que feia una mica de por i on la gent no parlava amb pronoms febles


Vaig poder parlar amb el responsable de l'asuntu i segons ell:

"el ente que controla el espejo se apodera del cuerpo de Leticia Dolera y la deja encerrada dentro"

i jo: "però creia que el mirall només xuclava la seva part psicòtica i insegura"

i ell: "te lo pareció? muy bien, ya quería yo crear controversia"

Controvèrsia?!?! El què vas crear és mal rotllo!!!

dilluns, 29 de setembre de 2008

LLIBRES: "Jonathan Strange & Mr. Norrell". Harry Potter era un passarell


Vaig veure aquest llibre per primer cop en una parada d'autobús, i se'l estava llegint una senyora d'uns quaranta anys que normalment baixava a Esparreguera. Des del primer moment em va atreure l'atenció, no sé si pel nom i el disseny de les lletres, per lo doble que era o pel dibuix del corb, sol, allà a la portada.
Buff, es tracta d'un llibre immens. Potser pel seu propi ritme d'altibaixos, perquè -com una muntanya russa- l'autora Sussana Clarke es detura en detalls que ens semblen nimis i que després tenen una importància enorme. La gran bondat del llibre és la seva assimetria acollonant, i al mateix temps la naturalitat amb que Clarke la condueix. Els dos protagonistes també són la nit i el dia: Norrell, un mag xaruc, aplicat inelegant i histèric; Strange, un mag arrogant, arrogant, arrogant... i a part d'arrogant, educat, atractiu i audaç en extrem. El llibre arrenca amb el primer, que és el primer mag en segles a Anglaterra que pot fer màgia efectiva, i això, a principis de segle XIX ho aprofita la Corona per lluitar contra Napoleó.
Norrell no és l'únic mag d'Anglaterra, ja que segons una vella profecia n'hi ha d'haver dos. L'altre apareix 200 pàgines més tard, Jonathan Strange, que es vol fer un lloc al món de la màgia i, amb el seu talent innat, es converteix en alumne de Norrell. Clarke retrata ambdós homes enmig d'una opulenta societat anglesa rendida al seu talent, envoltats de familiars (Strange s'ha casat recentment), amics, coneguts, criats, polítics i enemics. De la crònica social semi-Jean Austen de les primeres 400 ó 500 pàgines es passa a un tombant dramàtic, fosquíssim, en les darreres 300. Strange s'obsessiona amb un rei mag d'Anglaterra del Nord, i amb això per les fades i la màgia negra; Norrell es nega a ensenyar-li els llibres que té sobre això i parteixen peres. El que no diu Norrell és que ell també va convocar una fada, o sigui màgia negra per ressuscitar una donzella. I aquesta fada...
En resum, un llibre immens, ple d'una imaginació inesgotable, fecunda, amb uns girs argumentals impactants i esglaiadors. L'humor que destil·la, genial, però tan negre, em preocupa sincerament que no quedi degudament reflectit a la pel·lícula que fa anys que anuncien i que havien d'estrenar aquest 2008 (i que si aquest any no té 24 mesos) i que ara ja seria miracle que s'estrenés el 2009.

dilluns, 14 de juliol de 2008

PSEUDOESPORTS: La Mosca Anatòmica a l'Obert de Vòlei Sorra

I...


... amb una convocatòria de sis persones adultes, la majoria de les quals treballen com a negres desenes d'hores a la setmana, l'equip de la Mosca Anatòmica va començar el seu periple per l'Obert de Vòlei Sorra d'Igualada, en la categoria Costellada.






























........................................................................................................................................


1r partit.
La Mosca Anatòmica-Lisiats Volei Club, 0-2 (1-15, 11-15)

Per desgràcia, aquesta gentussa no tenien res de categoria costellada ni de lisiats, sinó que eren uns flipats de la vida que sortien a la sorra com si els hi anés el pa. I de pa ve patètic. Ens claven els sis primers punts mentre jo pregunto a la nena-fashion adolescent que fa d'àrbitre si la podem tocar amb el peu mentre les parelletes dels Lisiats es tiraven els 'trastos'.
En el segon set els hi fotem la por al cos, gràcies a l'entrada de l'Anna i els esforços del Pin, i també en menor mesura a que em salto el reglament i toco la xarxa alguna vegada que altre per rematar. Al final es posen les piles, i res a fer.

2n partit. La Mosca Anatòmica-Kmarades Revolutions, 0-2. (10-15, 13-15) Per fi un equip tan dolent com nosaltres! En un partit que comença a les 3 de la matinada, enfortits per l'arribada del nostre guia espiritual, Xavier Rica, que no havia pres part en el primer partit ja que estava perseguint drogates per Manresa, la Mosca Anatòmica comença amb energia. A la infermera major se la veu molt motivada per l'arribada del seu nòvio, sense enrecordar-se'n que l'endemà han de pintar el pis. Mentre, per variar, perdem el set. En el segon, ens avancem i els comencem a castigar seriosament, ja que el Pin controla la situació a la xarxa (o la situació el controla a ell, no me'n recordo). En el salt més alt que faig en ma vida (més que quan Koeman va marcar a Wembley), aconsegueixo un punt a la xarxa, però m'entra sorra a l'ull i perdo la lent de contacte. Un desastre, saco amb la vista partida en quatre dimensions i faig un punt, però no veig ni on és el Xavi per demanar-li el canvi. Gran Anna resistint a la xarxa; molt bé el Pin i la seva cunyastre Marta tornant-ho tot, i sobretot molt bé la Nana gravant el partit. Per cert, perdem, per culpa d'una sacada multidimensional meva.







































..........................................................................................................................................................................




3rpartit. La Mosca Anatòmica-Indis Folls Mix, 0-1 (2-21). L'equip paga els excessos nocturns del dissabte cap al diumenge i l'absència de dos components. Aprenc a tornar la bola quan ells ja en porten 17; el Xavi ha fet més metres ja que cinc negres corrent la marató; l'Anna paga 3 dies seguits de partits i la Carme està cansada d'haver pintat el dia abans. Quan, al·leluia, faig un punt sacant, em fa tant mal la mà que no torno a rascar bola. Sense comentaris.

.........................................................................................................................................................................

1x1
Marta "Torpedo" Mota: segura.
No estava gaire segura de fer-ho bé, però la biòloga va estar a un bon nivell en els quatre partits que va disputar el torneig, també amb les Fèmines. Una jugadora de futur.

Xavier "Bronson" Rica: justicier. El gurú de l'equip va perseguir les boles amb el mateix entusiasme que persegueix els delinqüents a Manresa. La seva fe va mantenir l'equip en els moments més delicats (però vam perdre igualment, que consti).

Pin "4x4" del Río: treballador. Malgrat tenir una part del cor a Canàries, i també certa part del cos en... ehem... va resultar exemplar el seu esforç a la pista, en totes les posicions. Contraten a éste hombre.

Siscu "l'àliesuselinventeuvatros" Vilaprinyó: decisiu.. Decisiu en no fer res, naturalment. Va fer un puntet a tots els partits salvant l'honor de l'equip (quin honor?) i va tirar la resta del temps buscant la lent de contacte, mentre a la pista es seguia jugant.


Anna "Earthquake" Rodríguez: estel·lar. Va quedar demostrat que és la única que té alguna mena de futur en aquest esport, però li recomanem vivament que no deixi l'estament educatiu. Molt decent, esforçada i efectiva en la majoria de punts disputats.

Carment "Injecció" Rodríguez: incombustible. La més veterana de l'equip va anar de menys a més, arribant a totes les pilotes (una altra cosa és lo que venia després). La nostra infermera predilecta va complir, una sorpresa positiva.


Nana "Powerpointer" Gorgojo: eficaç. Tan eficaç com és fotent-li canya a l'Àngel ho va ser amb les pilotes (de vòlei, clar). Jugadora revelació, sense cap mena de dubte, amb les Fèmines. Ara bé, molt més estimable el seu treball amb la càmera, immortalitzant la deblacle de la Mosca Anatòmica, però embellint-la amb unes imatges impagables.

dimarts, 17 de juny de 2008

Més de la boda i altres esdeveniments socials!!!



PEPE...

Tu, un perico el qual sense el teu nom aquest petit somni fumeta que es diu Calaiaia no seria el mateix (per la cançoneta i més), ens vas decidir abandonar. Has durat menys que Àustria a l'Eurocopa, però més que els peixos del Pere-Jaume i la Marta (ai las!, ni temps vam tenir de nomenar-los).

Fora bromes, poc després d'un dia molt feliç, en va venir un altre que ens va colpir una mica. Una petita representació va anar a enterrar el perico a Calaiaia (on sinó?), i l'endemà ens vam tornar a trobar per compartir coses sobre el casament i fer un petit
homenatge al Pepe. Vam veure part dels vídeos de la boda i ens vam acabar les comtesses que vam comprar el Pere-Jaume, la Flor, el francès aquell que no recordo el nom i només recordo la trompa que va agafar, i jo. Aprofito per recordar que després d'empassar-se coses d'aquestes, cal rentar-se les dents.

Heus aquí més fotos de la boda (ara sí, ja hi sortim tots, Nuska), de l'enterrament del Pepe (esperem que la Sònia el sobrevisqui molt de temps) i dels actes socials de l'aniversari de la Nana. L'estampa del Pin, l'Àngel i el Xavi serveix per reproduir quelcom que la meva càmera no va poder capturar a la boda (no especifiquem els motius).

Un petó a tooooooots.

















































































































































dimecres, 23 d’abril de 2008

Fotos de la boda! In the Foix are all the people

S'han casat! I natros hi vam ser. Aquí tenim algunes de les fotos, entre les quals destaco la becaina del Jordi (aquesta panxa és de veritat, el demés són mentides), la del Peter rient -cosa ben estranya- (just a sota, amb el Xavi i la Sandra) i la de la Carme espolsant el cul a sa germana. Sento no haver posat fotos de tothom (Enric, la que hi sorties tu surto jo, i no gaire afavorit amb la gorra aquella), espero esmenar-ho ben aviat.

La foto de l'Àngel cobra més importància tenint en compte que va entrar al Molí Blanc corrent més ràpid que un negre els 100 metres llisos.
Impagable la cara del Santi amb el barret de bufó al costat de la Marta, l'Anna i la Carme molt guapes vestides de blanc (Santi, sento que passis a la posteritat així, jo hi passo fent un petó al Jordi amb vel).

Felicitats Sandra i Tate