dissabte, 18 d’agost de 2007

SÈRIES: "Area 88", el drama del japonès volador


Si has seguit les 3 hores de l'animació de "Area 88" el darrer moment en que veus el protagonista és una espina de peix que t'empasses i ja no et surt de la tràquea. Un moment que quan et parlin d'aquesta història et vindrà directe al cap, com un malson.

Des de fa dècades, els japonesos han demostrat al món que no tenen res a envejar a ningú en el món de l'animació. A finals dels '70 els seus productes van començar a treure el cap a l'estranger. Aquestes sèries van tenir un impacte important, cas de "Heidi" o "Marco", tot i que les autèntiques joies van tardar molt a arribar a les pantalles d'Occident, i totes les que es van produir abans del 'boom' de "Bola de Drac" no van tenir l'impacte que haurien merescut si haguessin vingut després de la voràgine de Goku.

En l'oblit per molts quedaven sèries com "El capità Harlock" -no n'han abusat les reposicions i els més joves a penes la coneixen- i una de les obres mestres de l'animació japonesa vuitantera, "Area 88". Quedaria petulant dir que ha estat la millor sèrie d'animació sobre avions, precisament perquè aquí no n'hem sabut gaire, però bé es mereix el petit resum que n'anem a fer.

"Area 88" va aparèixer en còmic (acaba mmmmm... bé), en OVA -i al nostre estat l'equivalent en vídeo- (acaba mmmmm... malament) i, darrerament, al Japó, en sèrie (va acabar a mig fer).
A les Espanyes només va arribar, doncs, en un precari llançament en vídeo, tot i que a altres llocs es va fer serialitzat. Es dividia en 3 parts "Traición en los cielos" (que poètic!), "Sendero de lobos" (Machado, retira't si no ets mort) i "Espejismo abrasador" (pura lírica japonesa).

La cosa va d'un jove pilot que s'acaba de graduar, el japonès Shin Kazama, un autèntic as de l'aviació que, a més, està promès amb Ryoko, la filla del president de la Kansai Airlines, una companyia d'aviació. El mosso se les promet molt felices, però un altre pilot, Kanzaki, amic seu
de la infància l'emborratxa i li fa firmar un contracte amb molt mala llet. Ha de servir en una força aèria de mercenaris durant tres anys en una remota i perillosa regió del Pròxim Orient (Area 88), on tots sabem que mai hi ha problemes.
A partir d'aquí, mentre Shin, que detesta la violència, es juga la vida a l'aire i es veu forçat a matar, Kanzaki va fent i desfent fins a convertir-se en president de la companyia. Per dolent, dolent i més que dolent acaba entre reixes, però la vida de Shin i Ryoko ja està esbiaixada definitivament. Shin, al final, s'allibera del contracte, però -en un 'the end' arxilacrimògen- es torna a acomiadar de Ryoko i se'n torna a morir a l'Area 88.

La veritat és que amb aquest resum ens quedem molt curts i no fem justícia a la complexitat de la història i el superb retrat dels personatges, començant per un protagonista que amb la seva carona de dibuix dels '80 té més expressivitat que Tom Cruise en tota la seva senyora filmografia. "Area 88" és una obra marcadament antibèl·lica, lluny de subproductes feixistes com "Top Gun" o "Con Air". I si és cert que, al final ja, el protagonista assumeix que a vegades ha de matar per sobreviure, és perquè ell també és el primer que assumeix que està esguerrat i que no té gaire ganes de seguir viu després d'aquella bogeria. Shin (en japonès "cor") continua horroritzat amb la guerra, però s'adona que no podrà viure mai com una persona normal, i això el destruirà. Les històries dels secundaris també són de mocador, per exemple, el seu amic-enemic Kanzaki, que després del pas pels orfenats s'ha convertit en un home sense escrúpols, però que en el seu fur intern s'horroritza d'haver traït a Shin; o Boris, el pilot rus de l'Area 88 que sempre deixa el llum obert perquè sap que a la foscor l'esperen els amics que ja han mort, i que amb l'avió tocat demana per ràdio a Shin que apagui el llum.

Hi ha un joc de consola, però a mi em sembla una broma pesada, i més coneixent el matís antibèl·lic de l'obra i com pateix el protagonista quan pilota.

En definitiva, encara que el dibuix sigui de fa dos dècades i una mica 'demodé', "Area 88" és un gran reserva de l'animació, una obra que no té caducitat. Tres hores d'un trepidant drama bèl·lic amb imatges que quedaran gravades a la nostra retina, com la cara de Shin en la seva darrera aparició, amb un somriure tan trist i amarg, i tan decidit a la vegada, que queda com a principal i aclaparador record d'aquest impactant producte fílmic.

diumenge, 5 d’agost de 2007

Cap a una nova classificació de pel·lícules en funció de l'espectador


Els meus amics més propers ja saben bé que vaig tenir la idea (?)
de buscar una nova concepció de la classificació dels productes audiovisuals. Normalment, les revistes i els diaris ho classifiquen tot amb estrelles que es refereixen a criteris qualitatius (regular, bona, obra mestra). Res a dir-hi, només que, per certes que siguin, només són en funció del crític o dels cinèfils. Jo, que he dedicat els darrers tres anys -i encara ho faig- a l'anàlisi de pel·lícules en els meus estudis, sóc completament respectuós amb aquestes categories, només que de cara al gruix de l'espectador, no són sempre exactes.
Per què? Doncs perquè hi han pelis molt bones que no les aguantes sense adormir-te, i un cop despert, has de mirar al típic imbècil que ve a fer-se l'interessant i dir-li que si el moviment de càmera això, el contraplà i la mare que el va parir. En canvi, hi han pelis que com a crític només puc menysprear però que com a espectador es gaudexien de mala manera. Per tant, per al comú de les pel·lícules, anem a proposar una nova classificació ajustada als gustos de l'espectador primitiu i crispetaire.

Categories

Xunga.
Bé, la peli que has vist no s'agafa per enlloc. D'acord que et vol divertir i tot això, però les coses no es poden fer tan malament. Cal pensar que el mal gust té un límit. A més, han copiat coses d'altres pelis que sí que valen la pena. Exemples: "Eragon", "Gente pez", "Torrente", etc...

Tira. Surts del cine emmurriat, tot i que t'estaràs una estona discutint amb tu mateix si ha valgut la pena pagar l'entrada. No en va, mentre durava la peli has oblidat la piga que li acaba de sortir a la teva xicota (o xicot), però xerrant amb el psiquiatra també se t'hauria oblidat. Exemples: "El rey escorpión", "Starsky i Hutch" (film), "Los ángeles de Charlie" (film), etc...

Mola. Fill meu, la pel·lícula podia ser dolenta, però has babejat com mai. Pel·lícules d'acció trepidants, distretes, en les quals voldries estar dins la pantalla (com a norma general, per repartir castanyes també). No tenen perquè ser dolentes cinematogràficament, encara que moltes ho són. Quan surts del cine dius "güena, güena" encara que el crític del diari potser la destrossarà. Exemples: "Rocky" (totes), "Pathfinder", "La máscara del zorro", etc...

Asuntu. Bé, les pelis 'asuntu' ja impliquen un salt qualitatiu i de sofisticació. Són enrevessades, ben fetes, t'acostumen a aclaparar amb un final gens 'happy end' (hi ha de tot, però), són dures i gens amables amb l'espectador que va a passar l'estona. Són pel·lícules d'una gran complexitat, que deixen a l'espectador quan surt del cine amb una sensació estranya, de desbordament, ple de perplexitat, però segur que ha vist una cosa treballada i que val la pena. Exemples: "El truco final" (i totes les altres de Christopher Nolan), pelis de Kubrick, "Brokeback Mountain", "Crash", "21 gramos".

Genuflexió. Surts del cine, però ja comptes els minuts per arribar a casa i baixar-te-la per l'eMule. Una pel·lícula rodona, perfecta, que uneix el divertiment, l'emoció i la bona factura. Mira a la teva butxaca, t'has guardat la teva entrada i n'has robat alguna als teus amics. Tant fa, ells també estan contents, el dimarts repetireu. Exemples: "Indiana Jones" (les tres), "El Senyor..." (1 i 3, preferentment), "El ilusionista", "300", etc...

Preguntes

- Una peli pot ser 'mola' i 'genuflexió'? Per simplificar-ho, una peli 'genuflexió' és la suma de 'mola' i 'asuntu', només que al final no et queda cap sensació de polèmica, aclaparament o estranyesa (que és com acostumen a acabar les 'asuntu'). Una peli 'genuflexió' ja implica que és una peli 'mola', però millor encara.

- Què és "El último mohicano"? Un cas molt difícil, ja que té coses de les tres categories més avançades: la diversió pura de 'mola', certa densitat de la categoria 'asuntu' i la grandesa de l'apartat 'genuflexió'. L'he vist tants cops que em decanto pel darrer cas. Si repeteixes molt, és que és 'genuflexió'.

- És millor una peli 'asuntu' o 'genuflexió'? Són diferents, ni millors ni pitjors, però com que ara parlem en funció de l'espectador, cal prioritzar les 'genuflexió'. En canvi, l'equivalència entre 'asuntu' i 'mola' és pràcticament total.

- Què diferencia una peli 'xunga' de les 'tira'? Molt fàcil, al sortir de la primera vols matar al director.

- Valen aquestes categories pels dibuixos? Per les sèries amb gent de carn i ossos sí, no pels dibuixos animats. En aquest cas hi ha tres úniques categories:
  1. Cutre. Que es justifiqui qui ho mira (Els fruittis, Heidi, Marco -no el noi d'Ayvalà, no us confongueu-...)
  2. Ja creixeràs. Valen la pena de petit, però no es poden mirar sempre (Els barrufets, Chopy i la princesa, Willy Fogg...).
  3. Flipa. Bon disseny i castanyes i rajos per fer passar l'avorriment (Bola de Drac, Caballeros del Zodíaco, Inuyasha...)
Altres productes d'animació, ja en sèrie o bé en pel·lícula (American Dad, El doctor Katz, The Simpsons, Los Increíbles...) caldria encabir-los més en categories que hem exposat primer.



Apaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, obriu la programació i poseu-vos a pensar.