Si has seguit les 3 hores de l'animació de "Area 88" el darrer moment en que veus el protagonista és una espina de peix que t'empasses i ja no et surt de la tràquea. Un moment que quan et parlin d'aquesta història et vindrà directe al cap, com un malson.
Des de fa dècades, els japonesos han demostrat al món que no tenen res a envejar a ningú en el món de l'animació. A finals dels '70 els seus productes van començar a treure el cap a l'estranger. Aquestes sèries van tenir un impacte important, cas de "Heidi" o "Marco", tot i que les autèntiques joies van tardar molt a arribar a les pantalles d'Occident, i totes les que es van produir abans del 'boom' de "Bola de Drac" no van tenir l'impacte que haurien merescut si haguessin vingut després de la voràgine de Goku.
En l'oblit per molts quedaven sèries com "El capità Harlock" -no n'han abusat les reposicions i els més joves a penes la coneixen- i una de les obres mestres de l'animació japonesa vuitantera, "Area 88". Quedaria petulant dir que ha estat la millor sèrie d'animació sobre avions, precisament perquè aquí no n'hem sabut gaire, però bé es mereix el petit resum que n'anem a fer.
"Area 88" va aparèixer en còmic (acaba mmmmm... bé), en OVA -i al nostre estat l'equivalent en vídeo- (acaba mmmmm... malament) i, darrerament, al Japó, en sèrie (va acabar a mig fer).
A les Espanyes només va arribar, doncs, en un precari llançament en vídeo, tot i que a altres llocs es va fer serialitzat. Es dividia en 3 parts "Traición en los cielos" (que poètic!), "Sendero de lobos" (Machado, retira't si no ets mort) i "Espejismo abrasador" (pura lírica japonesa).
La cosa va d'un jove pilot que s'acaba de graduar, el japonès Shin Kazama, un autèntic as de l'aviació que, a més, està promès amb Ryoko, la filla del president de la Kansai Airlines, una companyia d'aviació. El mosso se les promet molt felices, però un altre pilot, Kanzaki, amic seu
de la infància l'emborratxa i li fa firmar un contracte amb molt mala llet. Ha de servir en una força aèria de mercenaris durant tres anys en una remota i perillosa regió del Pròxim Orient (Area 88), on tots sabem que mai hi ha problemes.
A partir d'aquí, mentre Shin, que detesta la violència, es juga la vida a l'aire i es veu forçat a matar, Kanzaki va fent i desfent fins a convertir-se en president de la companyia. Per dolent, dolent i més que dolent acaba entre reixes, però la vida de Shin i Ryoko ja està esbiaixada definitivament. Shin, al final, s'allibera del contracte, però -en un 'the end' arxilacrimògen- es torna a acomiadar de Ryoko i se'n torna a morir a l'Area 88.
La veritat és que amb aquest resum ens quedem molt curts i no fem justícia a la complexitat de la història i el superb retrat dels personatges, començant per un protagonista que amb la seva carona de dibuix dels '80 té més expressivitat que Tom Cruise en tota la seva senyora filmografia. "Area 88" és una obra marcadament antibèl·lica, lluny de subproductes feixistes com "Top Gun" o "Con Air". I si és cert que, al final ja, el protagonista assumeix que a vegades ha de matar per sobreviure, és perquè ell també és el primer que assumeix que està esguerrat i que no té gaire ganes de seguir viu després d'aquella bogeria. Shin (en japonès "cor") continua horroritzat amb la guerra, però s'adona que no podrà viure mai com una persona normal, i això el destruirà. Les històries dels secundaris també són de mocador, per exemple, el seu amic-enemic Kanzaki, que després del pas pels orfenats s'ha convertit en un home sense escrúpols, però que en el seu fur intern s'horroritza d'haver traït a Shin; o Boris, el pilot rus de l'Area 88 que sempre deixa el llum obert perquè sap que a la foscor l'esperen els amics que ja han mort, i que amb l'avió tocat demana per ràdio a Shin que apagui el llum.
Hi ha un joc de consola, però a mi em sembla una broma pesada, i més coneixent el matís antibèl·lic de l'obra i com pateix el protagonista quan pilota.
En definitiva, encara que el dibuix sigui de fa dos dècades i una mica 'demodé', "Area 88" és un gran reserva de l'animació, una obra que no té caducitat. Tres hores d'un trepidant drama bèl·lic amb imatges que quedaran gravades a la nostra retina, com la cara de Shin en la seva darrera aparició, amb un somriure tan trist i amarg, i tan decidit a la vegada, que queda com a principal i aclaparador record d'aquest impactant producte fílmic.
