dilluns, 16 de juliol de 2007

SÈRIES: "Hotel Fawlty". Els alegres estiuets de Torquay


Bé, en aquest espai que ens ofereixen amablement els senyors de blogspot hem passat per la fantasia, la sit-com, l'aventura iniciàtica, el genial humor de l'absurd, l'epopeia i, en la darrera aportació, ens vam rebaixar a parlar de Ventdelplà. Tot això, per demostrar que a la vida hi ha contrastos.

Bé, "Hotel Fawlty" està a les antípodes de "Ventdelplà". Rodada en dues tandes de sis episodis, el 1975 i el 79, va ser votada en el seu temps en el num. 1 dels millors 100 programes britànics pels crítics, l'any 2000. La inspiració està en unes vacances que van fer els Monty Python en un hotel de Torquay, durant la qual es van trobar un propietari amb unes maneres no del tot ortodoxes. Això va ser la metxa perquè el matrimoni de John Cleese (futur Basil) i Connie Booth (futura Polly) ideés aquesta hilarant comèdia. Desgraciadament, el salt espàcio-temporal no ens permetrà conèixer aquell establiment en el qual es van basar els Monty Python, però almenys aquests van quedar ben descansats recreant-lo de la mà de John Cleese.
L'argument és senzill, però la descarnada i delirant interpretació que els actors fan dels personatges converteix cada pla en un 'show' per si sol: Basil Fawlty i la seva dona Sybil regenten un petit hotel a la Riviera anglesa (Torquay pels amics), acompanyats per un servei lamentable i visitats per un personal no massa mesurat, cada estada a l'hotel acaba com el rosari de l'aurora (i amb la nostra mandíbula desencaixada).
PERSONATGES:
Basil: Un temperamental (histèric), aclaparat (caòtic) i peculiar (impresentable) propietari d'hotel. Maltractat psicològicament (i a cops d'altres maneres) per la seva dona, té un tracte no massa distingit amb els seus clients que acaben surtin per potes, exceptuant un coronel que és una relíquia vivent i dues velles que per l'edat van conèixer l'antiga Babilònia. Ell vol atreure persones amb classe a l'hotel, perquè pugi d'standing, els resultats queden a la vista al final de cada capítol.
Sybil: L'esposa de Basil parla pels colzes per telèfon i fuma com una carreta. A part d'això martiritza al seu marit amb comentaris irònics que són contestats amb encara més mala llet. Sap manar i té bona mà en les relacions públiques, però es concentra únicament en parlar pel auricular amb una tal Audrey.
Manuel
: Cambrer mexicà (a la versió original era de Barcelona) que té tantes dificultats per parlar l'anglès com jo el swahili. Dots idiomàtiques a part és una criatura tendre i un inútil total, que acostuma a anar acotat perquè està acostumat als calbots de Basil. Si ets un client i vas a l'hotel, no li parlis en anglès si no vols sopar cianur.
Polly: Segurament és el personatge més competent de l'hotel. Aquesta cambrera és una estudiant d'art que no ha tingut més idea que treballar en l'hotel Fawlty. Malgrat que no és del tot sol·lícita amb els clients quan aquests ho voldrien, és la que acaba treient sempre les castanyes del foc. Té la virtut d'ajudar sempre al que té les de perdre, sigui Basil contra Sybil o Manuel contra Basil.
Terry:El cuiner de Fawlty Towers. L'arcà del seu art culinari és que si l'entorn del menjar és brut, el menjar tindrà més gust. D'aquí inferim que, seguint la cadena de raonament, si la cuina fos neta, el menjar seria una merda. Les màximes de treball de Terry dónen per una tesi doctoral "El certificat ISO 9001 a la cuina anglesa dels '70".

Malgrat que la base de l'humor anglès descansa en part en els diàlegs aguts i irònics, com els que tenen Basil i Sybil, "Hotel Fawlty"-"Fawlty Towers" arribava al deliri amb els gags visuals de John Cleese i Andrew Sachs (Manuel), dos consumats mestres en aquest art.

Curiositats:
-- John Cleese i Connie Booth (que feia de Polly) estaven casats el 1975, en els primers sis capítols. En els segons, el 1979, ja estaven divorciats.
-- Andrew Sachs era d'origen jueu alemany i va fugir de nen pel nazisme. La veu que se sent a la versió alemanya de la sèrie és precisament la seva.
--Actualment hi han a Estats Units dos intents de fer un 'remake' d'"Hotel Fawlty". Haurien de saber que sense Cleese, és impossible (o que mentre ens recordem de com ho feia Cleese, és impossible)