dilluns, 1 de febrer de 2010

He pensat que seria d'interès...

'Jeremiah Johnson' és una pel·lícula del 1972, però crec que és la que millor resumeix, en més d'un segle de cinema, la pulsió de l'home per conèixer nous horitzons abans que ser sotmès per les normes d'una societat que devora les il·lusions dels homes i les dones com un forn la llenya.

La pel·lícula em va emocionar molt. No me'n vaig poder estar i vaig escriure unes paraules.



   
  El darrer home lliure

  Fins la fi del món,
  on no hi ha més nord,
  segueixo el vol de l'àliga
  sentint-me un home sol

  Fins la fi del món,
  vull esquivar la mort,
  i tot el què t'enyoro
  em farà molt més fort

 ---

I quan desperti el dia
seràs un home lliure,
ni un gest ni una paraula
et poden esclafar

I quan el sol s’enfila
dibuixes un somriure
i tot el què t’estimes
ja no ho has de somniar

---

I emprenc el camí, de nou
fins que es faci fosc,
de nit en tu somnio
en un bosc tenebrós

Però fins la fi del món
on es perd el Sol
vull posar les bótes
i crec que ho tindré tot

  ---

Perquè  quan desperti el dia
seràs un home lliure,
ni un gest ni una paraula
et poden esclafar

I quan el sol s’enfila
dibuixes un somriure
i tot el què t’estimes
ja no ho has de somniar

Quan la nit es perfila
ets l’últim home lliure
el futur és ferotge
sota aquest cel de plom

Si et queda alè de vida
seràs un home lliure
i cada dia és la batalla
de la fi del món

Cap comentari: