dimecres 16 de maig de 2007

SÈRIES: "Frasier", o les aventures d'un snob a Seattle


Doncs us presentem una de les apoteosis de l'spin-off, és a dir, les sèries que agafen de pal de paller un personatge d'una sèrie anterior (en aquest cas el psiquiatra de la catxonda i vuitantera Cheers, aquella que passava en un bar de Boston). El psiquiatra és un tal Frasier Crane (al centre), que torna a Seattle, la seva ciutat natal, a viure amb el seu pare Martin i la fisioterapeuta anglesa d'aquest, Daphne.
A Seattle, Frasier treballarà de psicòleg radiofònic, és a dir, la gent truca i explica els seus problemes i el poca-solta els hi resol, i "resol" és un dir. També l'acompanyen en les seves pul·lulacions per Seattle (on sempre plou) la productora de la ràdio, Roz, i Niles Crane, el seu germà i també psiquiatra.

La sèrie va tenir 11 (!) temporades, del 93 al 2004, i a la Península Ibèrica la va emetre -més o menys- Canal + en obert. Als Estats Units es va fer un fart de col·leccionar Emmys, de fet,
fins a 37, més que cap altre producció televisiva.

Bé, aquesta sèrie no va tenir tanta tirada popular com Friends, precisament perquè el personatge central Frasier (Kelsey Grammer) és, més que res, un esnob, pedant i arrogant, que no fa altre cosa que cagar-la. Per postres, el seu germà Niles és una caricatura grotesca seva i estan en constant competició per veure qui és més classista. Tots dos estan al club de tastadors de vi, van a l'òpera (i mai al cine), només van a restaurants de cinc estrelles... Tots dos parlen francès, però no per entendre's amb els francesos, els haitians o els quebequesos, sinó per distingir-se de la resta de Seattle. En canvi, el seu pare i la fisioterapeuta són gent d'a peu, que suporten de mala gana l'arrogància i les fòbies de tots dos. D'altra banda, Roz, la productora, és una devora-homes que no es pot veure amb l'acomplexat Niles, que més d'una vegada s'ha rentat les mans després de tocar-la.

També mereix menció especial Eddie, el gos del pare, que moltes vegades Martin tracta millor que els seus propis fills (i no li falten motius). Ja acabant, i per posar un exemple, tenim el capítol en que es perd Eddie i Martin posa 500 dòlars de recompensa per trobar-lo.
-FRASIER-Cómo se te ocurre dar 500 dólares para encontrar un perro?
-MARTIN-Son 500 más de los que daría para encontrarte a ti.

Res, com diu el protagonista al tancar el programa: Buenas tardes Seattle y buena salud mental.
La que li falta a Frasier.

0 comentaris: